L’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal i minera són activitats econòmiques que formen part del sector primari.
Les activitats primàries han evolucionat al llarg del temps. Avui dia presenten una gran diversitat i desigualtat entre llocs i països.
En els països rics, l’agricultura té una productivitat elevada gràcies, entre altres motius, a la tecnologia i a l’automatització de molts processos, però en els països pobres les collites són escasses i irregulars.
Des d’un punt de vista econòmic, distingim entre agricultura i ramaderia de subsistència, orientada preferentment al proveïment familiar, i agricultura de mercat, que adreça la producció a la venda.
La pesca actual planteja diversos problemes, a causa de la sobreexplotació de les espècies i a la manca de caladors. Aquesta situació ha obligat a regular les captures i les zones pesqueres.
1. El sector primari. L’agricultura
Actualment, el 33,5% de la població mundial treballa en el sector primari. Aquesta xifra oscil·la molt segons els continents.
El desenvolupament de les activitats agràries està molt condicionat pels factors físics:
– El clima determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels cultius.
– El pendent del relleu dificulta el treball de la terra i la mecanització dels cultius.
– La textura del sòl condiciona la retenció d’aigua, i l’acidesa en limita la fertilitat.
Els factors físics influeixen més en les societats amb pocs mitjans tècnics que no en les tecnificades.
2. Els paisatges agraris
Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l’ésser humà per obtenir productes de la natura.
Hi ha diferents tipus de paisatges agraris segons com siguen les parcel·les, els sistemes de cultiu o el poblament.
• Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al cultiu. Es diferencien segons la grandària, la forma i els límits:
– Camps closos (bocage), que es caracteritzen per tenir parcel·les relativament grans, irregulars i tancades.
– Camps oberts (openfield): formats per parcel·les obertes, petites i regulars.
• Segons els sistemes de cultiu es distingeixen:– El policultiu o el monocultiu;– El regadiu o el secà– L’agricultura intensiva o l’extensiva.
– El policultiu o el monocultiu;
El policonreu o policultiu és aquell tipus d’agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfície
– El regadiu o el secà
El regadiu és el terreny on s’aplica l’operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l’òptim desenvolupament de les plantes que s’hi cultiven. L’objectiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d’aigua
L’agricultura de secà és aquella en la qual l’ésser humà no contribueix amb aigua, sinó que utilitza únicament la que prové de la pluja.
– L’agricultura intensiva o l’extensiva.
L’agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader que fa un ús intensiu de capital, i de treball o l’alt ús de tecnologiesL’agricultura extensiva (concepte oposat al d’agricultura intensiva) és un sistema de producció que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims de treball capital i fertilitzants. Sol incorporar tècniques com les delguaret.
• El poblament rural és la part de l’espai rural on habiten les persones.
– El poblament rural pot ser dispers quan els habitatges estan aïllats els uns dels altres, o concentrat si estan agrupats.
3. L’agricultura de subsistència
• L’agricultura de subsistència està orientada a produir el que és necessari per a l’autoconsum. Aquest tipus d’agricultura utilitza tècniques de cultiu rudimentàries i és poc eficient. Els pobles que la practiquen acostumen a ser pobres i vulnerables a tot tipus de calamitats.
• Destaquen tres tipus d’agricultura de subsistència:
– Agricultura itinerant per cremació: obté els camps de cultiu cremant una part del bosc o de la sabana.
Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats, i es talen i cremen noves terres.
– Agricultura extensiva de secà: fa servir el guaret per a deixar reposar una part de la terra, i també l’adob que produeix el bestiar; així s’assegura la fertilitat del sòl.
– Agricultura irrigada de l’arròs: és pròpia de les regions monsòniques, amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d’obra.
4. L’agricultura de mercat
En els països desenvolupats, amb la Revolució Industrial, es va passar de l’agricultura de subsistència a l’agricultura de mercat, capaç d’obtenir sobrants o excedents que es poden reinvertir.
• L’agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos, per mitjà de:
– La mecanització del camp, que estalvia mà d’obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.
– L’especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys inversió.
– Una comercialització àgil i ràpida, dels productes agraris, transports adequats a cada tipus de producte.
5. La ramaderia en el món
La ramaderia és l’activitat humana consistent en la domesticació i explotació d’animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.).
• La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques, sense agricultura.
• La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l’agricultura: vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici. Pot ser de dos tipus:
– Ramaderia intensiva es practica en explotacions especialitzades a les quals es destina un gran capital. El bestiar es cria en estables i s’alimenta amb pinsos. Aquest model és freqüent en l’avicultura i en la cria de bestiar boví; aquest últim també es pot alimentar en part amb pastures (semiestabulació).
– Ramaderia extensiva: el bestiar (boví o oví) pastura en llibertat. Aquesta ramaderia necessita poca mà d’obra i grans extensions de pastura.
3ESO Geografia 2016-2017 