TEMA 2: L’ Espai polític (ELS ESTATS)

La geopolítica o geografia política estudia com s’organitza la societat en l’espai. L’Estat, des de fa molts anys, n’ha estat l’organització bàsica i continua sent una institució imprescindible, però en transformació.

 

L’Estat tradicional es caracteritza per la seva sobirania pel que fa a l’economia, la política i la cultura. Aquesta sobirania pot exercir-la de manera democràtica o no democràtica.

 

 

 

Els estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l’ONU o la Unió Europea i, alhora, transfereixen competències a entitats subestatals, com les comunitats autònomes i els municipis. Per a solucionar els problemes de nombrosos països, s’estableixen relacions internacionals de cooperació, en les quals participen organitzacions supranacionals i ONG.

Finalment, la diversitat que caracteritza les societats ha originat uns estats plurinacionals o multiculturals.

 

L’Estat com a organització política de la societat

● L’Estat és el conjunt de les institucions creades per a regular la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori, governades per unes mateixes lleis i sota un mateix poder. El territori de l’Estat és delimitat per unes fronteres.

Els 10 països mes petits del món

https://www.youtube.com/watch?v=3FEZ34pA3-o

---

 

Els països més poblats del planeta.

 

---

 

● Les persones que viuen en un mateix Estat tenen, per tant, uns drets i unes obligacions comuns. Dins d’unes mateixes fronteres poden conviure persones de cultures i nacionalitats diferents.

 

● Entre altres funcions de l’Estat, destaquen:

 

– Establir les lleis (Parlament) i vetlar pel seu compliment (poder judicial).

– Mantenir l’ordre interior (policia) i la seguretat exterior (exèrcit).

– Desenvolupar la política exterior (diplomàcia).

– Recaptar els impostos (hisenda), dirigir l’economia i administrar i gestionar serveis i infraestructures públiques.

---

 

2. L’exercici del poder. La democràcia

● En una democràcia, la sobirania (l’exercici del poder) resideix en el poble, que elegeix els governants.

● La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o a través d’un referèndum prenen les decisions; i és representativa si els ciutadans voten en les eleccions els qui prenen les decisions i exerceixen la sobirania en el seu nom.

● Un Estat és democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques del Govern.

● Les eleccions democràtiques han de ser lliures, plurals, fer-se per sufragi universal i ser periòdiques.

● Els ciutadans solen participar en la política per mitjà dels partits polítics, que presenten els seus programes i candidatures per tal de ser elegits en les eleccions.

● La divisió de poders pretén que cap institució no acapare el poder: elParlament té la funció legislativa; el Govern, la funció executiva, i els tribunals, la funció judicial.

---

3. Estats democràtics i estats no democràtics

● Hi ha diferents tipus d’estats democràtics:

– En les monarquies parlamentàries el cap d’Estat és el rei, que regna però no governa,

mentre que en les repúbliques parlamentàries el cap d’Estat és el president de la república, elegit per la ciutadania.

Repúbliques del món el . vermell – presidencialisme – verd – presidència executiva unida al parlament – oliva – sistema semipresidencialista – taronja – repúbliques parlamentàries – marró – repúbliques unipartidistes.

– Els estats liberals no intervenen en l’economia ni en els afers socials; els estats socials, en canvi, intervenen en alguns àmbits socioeconòmics.

– En els estats centralistes totes les decisions les pren el Govern central; en els estats descentralitzats l’Estat delega una part del poder en els governs territorials.

Repúbliques i Monarquies en l’actual Unió Europea

● Els principals tipus d’estats no democràtics són:

– La monarquia absoluta, en la qual el rei concentra tots els poders;

 

o la dictadura, en la qual una persona governa amb un poder absolut.

 

 

---

 LA GLOBALITZACIÓ

L’Estat: entre la globalització i la regionalització

Els estats s’han caracteritzat tradicionalment per l’exercici exclusiu del poder i de la sobirania (als països democràtics la sobirania la té el poble).

Però actualment, l’Estat ha cedit part del seu poder (sobirania) a organitzacions supranacionals, per resoldre problemes que sobrepassen les seves fronteres.

DEFINICIÓ DE:

Organitzacions Supranacionals

Les organitzacions supranacionals son unes institucions que es troben per damunt dels estats i de les quals formen part representants d’aquests estats.

 Exemples d’ Organitzacions supranacionals.

1. La Unió Europea,és la institució supranacional que ha assumit una part més gran de sobirania dels seus estats membres (27)
2. La més important és l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Els objectius principals de l’ONU són: la pau, la seguretat, la cooperació internacional i la defensa dels drets humans

---

L’Estat i la globalització

Els factors que han influït en la transformació de l’Estat tradicional:

• La globalització de l’economia,perquè els capitals flueixen d’un país a un altre,sense fronteres.
• La generalització de les noves tecnologies de la informació,perquè permeten que aquesta informació circuli per les xarxes en temps real.

La globalizació ha originat un sistema mundial que integra els estats,que en formen part i els estats han creat organitzacions supranacionals, a les quals han cedit part del seu poder, dintre d’aquesta globalització.

RECORDA:

Què es la Globalització?

La globalització és un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a escala planetària que consisteix en la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món unint els seus mercats, societats i cultures

---

 

La Globalització es pot concretar en els aspectes següents:

• Increment del comerç internacional
• Increment del flux internacional de capital
• Facilitat de comunicació a gran distància, i desenvolupament d’un sistema de telecomunicacions global (telèfon, Internet…)
• Augment de les influències culturals entre països
• Adopció d’estils de vida occidentals (sobretot estatunidencs) arreu del món
• Facilitat per a viatjar i fer turisme
• Augment de la migració.
• Desenvolupament d’un sistema financer internacional
• Augment del poder econòmic de les empreses multinacionals
• Augment del paper d’organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI, BM, etc.

---

 Antiglobalització?

L’antiglobalització promulga que la globalització no pot ser vista tan sols com un procés impulsat i controlat per empreses multinacionals  i les elits integrades per les persones més riques i poderoses del món. En el curs del segle XX van sorgir una gran quantitat de moviments i organitzacions socials de projecció planetària en els camps dels drets humans, o la defensa del medi ambient.

El combat es dóna, en realitat, entre els que volem una globalització inclusiva, basada en la cooperació i la seguretat, i aquells que volen que totes les decisions les prengui el mercat.

---

Mapa del Món distorsionat segons la riquesa dels països (Atenció a Àfrica, Amèrica Llatina, El Sud-est Asiàtic i Europa del Sud)

Què és la bretxa digital?
La bretxa digital es defineix com la separació que existeix entre les persones (comunitats, estats, països…) que utilitzen les Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) com una part rutinària de la seva vida diària i aquelles que no tenen accés a les mateixes i que encara que les tinguin no saben com utilitzar-les.

 

---

 

L’Estat i la regionalització

Juntament amb la globalització, també augmenta la importància dels espais locals i regionals:

• Les nacions sense Estat (Quebec al Canadà)
• Les grans ciutats globals (Tòquio, Nova York)
• Regions dintre d’un Estat molt diferenciades i consolidades econòmicament (Baviera a Alemanya)

Regionalització de les Nacions Unides

 

Actualment, els estats compleixen aquestes funcions:

– Coordinar les regions i ciutats que integren el seu territori.

– Crear i mantenir infraestructures bàsiques, que comuniquen el país i el connecten amb altres països (carreteres, ports…).

– Coordinar la lluita contra el terrorisme mundial.

Les organitzacions no governamentals (ONG)

Les organitzacions no governamentals (ONG) són entitats privades que no depenen de governs ni de partits. Estan formades per empreses, centres d’investigació o associacions per a dur a terme accions humanitàries, promoure el respecte dels drets humans o protegir el medi ambient.

Les ONG satisfan necessitats i urgències, col·laboren en el desenvolupament integral de les persones i desperten la consciència i la responsabilitat d’aquestes.

 

---

 

ACUDITS GRÀFICS

---

---

___________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________