Què és la Geografia?
Etimològicament, Geografia vol dir descripció de la Terra.
La Geografia és la ciència que estudia els fets i els fenòmens físics, biològics i humans ocorreguts sobre la superfície de la Terra., També investiga les causes que els produeixen i les seves relacions mútues.
Aquesta disciplina conjuga el saber d’ altres ciències com ara la geomorfologia, la climatologia, l’ economia, la sociologia, etc.
Es tracta doncs, d’ una ciència frontissa, d’ una ciència de síntesi, a mig camí entre les ciències i les lletres. El geògraf, per tant, ha de tenir coneixements una mica enciclopèdics, una mica renaixentistes. Ha de saber, en part, de tot.
Una mica d’història de la Geografia
En els seus començaments, la geografia es va construir a partir dels treballs de viatgers, exploradors, biòlegs, topògrafs, cartògrafs i d’estudis empírics.
Els inicis de la geografia es van dedicar al coneixement de noves terres, a elaborar els primers mapes, descobrir els cursos dels rius, determinar el relleu i explicar fenòmens com el vulcanisme, les inundacions, sequeres i eclipsis.
Al segle IV aC, Aristòtil va fer les primeres aproximacions per assegurar que la Terra era rodona, per a això es va basar en l’observació dels astres, els eclipsis i la gravetat.
Eratòstenes va fer intents per calcular la circumferència del nostre planeta.
Un dels primers tractats sobre geografia va ser redactat pel filòsof i historiador grec Estrabó, qui en el seu «geografia», obra conformada per més de quinze volums, va descriure pam a pam l’imperi romà.
La figura de Ptolomeu és molt important en la història de la geografia. Ell va recopilar tots els coneixements dels grecs, va realitzar interessants mapamundis i va elaborar una obra anomenada «Guia Geogràfica».
Per a què serveix la Geografia?
En els començaments de la disciplina aquesta va tenir un paper molt important en el descobriment i exploració de terres desconegudes.
Posteriorment la geografia va utilitzar molts anys a intentar descobrir com funcionaven les relacions entre la naturalesa i els homes, alguns van decidir que el paisatge determina el tipus de societats i persones que l’habiten, altres que l’home modificava l’espai a la seva conveniència.
La geografia es va dividir en dues branques:
A) La geografia física.
La geografia física és la branca de la geografia que aborda l’estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l’estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.
Disciplines més destacades:
- La climatologia, que emfasitza l’estudi del clima.
- Orografia. Part de la geografia física que tracta sobre la descripció i estudi de les muntanyes.
- Hidrografia i hidrologia. Són les ciències que estudien les aigües continentals (bàsicament, rius, llacs i aigües subterrànies)
La glaciologia, a diferència de la hidrografia, es preocupa pels cossos d’aigua en estat sòlid, com ara la glacera, els casquets, els icebergs, les plataformes de gel, etc.
- Oceanografia. Estudi dels oceans: característiques hidrològiques, físiques, biològiques, econòmiques, moviments de les aigües oceàniques, com ara les ones, marees, corrents oceànics, etc.
B) La geografia humana.
La geografia humana és la part de la geografia que estudia els elements del paisatge que han estat creats per les societats humanes, ja sigui en l’actualitat com en el passat. Aquests elements es deuen a la seva activitat agrícola, urbana, industrial, de transport, comercial i a la seva pròpia dinàmica demogràfica.
La geografia humana conté diverses disciplines, i les més conegudes són:
- Geografia de la població. Estudia els patrons i processos involucrats en l’estudi de la població dels diferents espais, la seva distribució i els moviments migratoris, així com els problemes demogràfics com són la despoblació rural o èxode rural, els fluxos migratoris internacionals o l’envelliment. Té com a ciència afí, la demografia.
- Geografia del transport. S’ocupa dels sistemes de transport com a part de l’organització dels espais geogràfics. Els seus temes principals d’estudi són la configuració i característiques de les xarxes de transport, els fluxos que es donen sobre aquestes xarxes i els problemes relacionats amb el transport, com la congestió, la contaminació, el seu paper en el desenvolupament socioeconòmic dels espais geogràfics en què s’integren etc.
- Geografia econòmica. Estudia les activitats econòmiques que es desenvolupen en els diferents espais, la localització de les activitats econòmiques i els problemes econòmics (desenvolupament geogràfic desigual, globalització, deslocalització de les activitats, etc.).
- Geografia política. Estudia la política en els diversos espais, l’organització i característiques dels estats (fronteres, capitalitat, estructura políticoadministrativa, sistema electoral …) i les relacions internacionals de conflicte o dominació. Com a ciències afins es presenten la ciència política, la sociologia i la història política.
La geografia pot brindar eines per conèixer la història a través de l’espai, per interpretar els factors econòmics des dels canvis que es generen en la mobilitat espacial (migracions), en la localització de poblacions, en les línies de transport i en els fluxos de capital. La geografia també aporta a l’anàlisi i resolució de problemes ambientals i en els riscos naturals.
Si els estudis geogràfics comprenen encertadament el medi natural podran servir per orientar usos més adequats dels recursos naturals. Pel que fa a la cartografia, la geografia ajuda conceptualment en l’elaboració de mapes que proveeixin informació que no estigui limitada a la mera descripció. Cada vegada més els mapes presenten dades sobre fenòmens socials o naturals vistos com a fenòmens canviants i no com a veritats absolutes.
Els mapes
Un plànol, o mapa, és una representació plana o en dues dimensions d’un espai de tres dimensions.
La ciència dels plànols i mapes és la cartografia. La diferència entre un mapa i un plànol és només d’escala, i de la tossa del element que es vol representar. Es diu plànol del mapa que representa espais o llocs petits, com edificis, barris, o ciutats; en el cas de elements més grossos se sol parlar de mapes. Un mapa representa la superfície de la terra amb una escala i una projecció determinades. El mapa serveix per orientar-se en un país, en una regió, etc.
Això significa que no és possible introduir en aquesta representació tots els elements existents en la realitat. Per tant, abans de fer un mapa, el cartògraf sempre ha de seleccionar la informació que vol oferir.
En funció d’aquesta informació, es distingeixen tres tipus fonamentals de mapes:
1- Mapes Topogràfics
El mapa topogràfic és una representació de la superfície terrestre mitjançant línies corbes de nivell que té la finalitat de mostrar les variacions de relleu de la Terra. A més de les corbes a nivell, solen incloure altres variables geogràfiques com la vegetació, els sòls, la xarxa hidrogràfica, les localitats…, totes elles amb el seu corresponent símbol i color. S’indica amb escales.
2- Mapes Temàtics
Els mapes temàtics s’utilitzen per representar diferents aspectes de la vida econòmica, social, ambiental, de la història, etc. d’una regió, país o continent. Proporcionen informació sobre un tema concret.
A partir d’aquí poden ser:
Mapes físics: representen els accidents geogràfics (rius,muntanyes,llacs…)
Mapes polítics: representen els continents, els estats, les capitals i les fronteres.
Mapes humans: pot ser de població, d’agricultura, de la indústria, d’àmbit sanitari…
Mapes climàtics: es poden veure els climes de tot el món.
Mapes botànics: indiquen la vegetació d’un lloc.
Mapes econòmics: podem trobar les activitats econòmiques d’un territori.
Mapes de comunicacions: indiquen les carreteres,les autopistes, els ferrocarrils.
Mapes lingüístics: representen les llengües parlades en un territori.
…etc
3ESO Geografia 2016-2017 